Amihuitos, ¡tanque el xiringuito! Ha segut un any i mig de locura, i ara comença una altra etapa molt mes emocionant encara, plena de reptes i aventures.
Be, la veritat es que no hi ha etapes que valguen, tanque perque ja me donava perea actualitzar el cacharro aquest. Evidentment, degut a la meva patología (blogofilia) no tardaré res en fer-ne un altre per a després deixar-lo morir, però això serà un altre cantar ^_^.
Moltes gràcies per haver entrat, i que vos vaja a tots de puten madren, per a qualsevol cosa em maneu un correu.
Besitos!
Febrero 8th, 2007
16/12/2003
Ja vaig parlar de l’ambient previ a les festes de nadal. Ara humanitzarem i personificarem aquest ambient donant-li forma, cara i nom: Pare Noel.
Imagineu-vos açò: un dia vas pel carrer, a lo teu, amb el(s) teu(s) fill(s); de sobte te ix un ionki, brut, lleig i amb un xandall fals del madrid (a l’esquena posa ‘ziddan’), i vos oferix un caramel. Què farieu? Si sou persones de be, segurament correr (si sou uns degenerats us quedarieu el caramel i comprarieu una peça de costo per a callar als xiquets, poca vergonya que teniu!!).
Ara no cal imaginar res: Surts al carrer amb 2 euros per a comprar-te el jueves i de sobte te ix un pare noel, brut, lleig i amb un traje de color roig(?) 15 talles més gran que l’home que va dins, però amb el traje sense replenar de res. Aquest pare en qüestió vos oferix un caramel de part de l’associació de comerciants amb veu de magno, ducados i molta son.
Jo vaig agafar el caramel, què farieu vosaltres? Si no l’agafe segur que me mata o m’apega la sífilis!
Ací en Crevillent, surten des de fa pocs anys, però la seva sortida es fa notar.
Son 6 o 7 Pares Noel, que si lo que volen es que els xiquets creguen en ells, cony! deuria de ser un només, no?
Perdó. Com deia, son 6 o 7 o més, patrocinats per l’associació de comerciants. Van vestits amb disfresses del juguetilandia, sense replenar, com he dit abans, de manera que dona la sensació de que estiguen desnutrits. Ademés, es nota molt que son de juguetilandia, que son disfresses de km 0, d’eixes que es tiren dos anys a l’aparador exterior de la tenda. Luego veus un pare noel amb un traje verd-destemplat i damunt tens que donar-li les gràcies pel caramel i tot.
Apart, les barbes donen ganes de bossar. Son unes tires de cotó que se posen el 23 i no se’l treuen fins el 23 de gener, els fotuts. Eixe cotó, com suposareu, replega tota classe de residus i inmundicies, i al cap dels dies pareix un vòmit mal netejat.
La gent que fa de pare noel deuria passar un test de vocació. No pots veure a un ser mític tan mal caratcteritzat i que damunt siga un negat sense ganes. “Toma un caramelo!” i te’l estampa, el cabró!. O si no la risa! Dels tradicionals “HO HO HO” ací alguns passen al “cof cof jroooo…”. Horrible, de veres.
A aquestos projectes d’actor del upa dans ja els tinc controlats i ja no em causen pavor ni res, simplement els ignore i prou. Però l’altre dia vaig passar al costat d’una cafeteria i lo que vaig veure em va fotre dues nits de malsons.
Imagineu-vos sortir del mercadona, amb mala llet i carregat de bosses, i de sobte un bixarraco et brama “GRO GRO GRO!!” hostia tu!
Es tractava d’un pare noel mecànic, metro vuitanta d’alçada, amb el cap d’una nancy, el qual menejava d’un costat a l’altre sense cap tipus de control i amb una espelma rugosa i grossa de 30 cm que sacsejava imperativament.
Açò ja es el summum de la horribilitat, però el pitjor, vos ho dic jo, era el crit de criatura infernal gorgotejant “GRO GRO GRO!”
CONCLUSIÓ BARATA (i final): No ho entenc. De totes les tradicions absurdes americanes que no hem tingut més intel·ligència que importar, aquesta es la més imbécil.
El halloween eixe, al menys es una excusa per anar a festes o fer espiritisme tots borratxos al cementeri. Però, el pare noel? una estafa, home!!
Diciembre 11th, 2006
9/12/2003
Fa al menys un mes que es nadal al ‘corte inglés’, queden poc més de dues setmanes per a que comence el despiporre festiu i encara no m’ha entrat l’esperit del nadal aquest.
Deu ser la resaca d’aquest estiu, que encara no ha desaparegut.
A veure si explicant un poc el nadal crevillentí m’entra la nadalosis:
Comença desembre (mapa conceptual):
- Arriba el fred, y amb ell, un olor característic. Es un olor paregut al de la llenya cremant-se o una cosa pareguda. Apareix sobretot per la nit, quan tornes a casa i no hi ha ningú al carrer. Alguns diuen que es la calefacció de les cases. A mi, no se per què, m’entra una morrinya inexplicable.
- La tradicional penjada de llums de nadal pels carrers, que sempre provoca més d’un embussament automobilístic. La gent sempre diu que les llums de nadal es posen al mateix temps que es treuen les de moros i cristians; la veritat es que després de moros i cristians, ningú s’en recorda si hi han o no llumenetes als carrers, amb lo qual lo que diu la gent es una hipòtesi no demostrada.
- L’associació de comerciants comença a posar estores vermelles a les voreres dels comerços que ho soliciten. El dia 23 de desembre, el seu color haurà passat del vermell al blau-chapapote, i unes taques amb textures horribles es reproduiran per la seua superfície
- Es posa el belén en la plaça de la constitució. Ara te figuretes mòbils. Jo tinc la obsesió i la certesa de que hi ha una figura que fa moviments prohibits amb la ma. Algún any, algú em creurà.
- Els carrers es plenen de gent corrent. Eixa gent de vegades et fa sentir-te com si fores un burgues cabró dels més aburguesats encabronats. M’explique. Molts d’aquestos corredors van pels carrers corrent quan acaben de treballar, es a dir de les 7 fins a les 9:30 mes o menys. Van amb camisetes de tirants i pantalonets curtets i sempre van en grups. El cas es que tu vas a peu tot tapat amb un forro polar, o al teu cotxe amb l’aire del motor, i passen aquestos al costat teu i et miren com dient: “Tu ahi calentet, i nosaltres passant la del capitan pescanova, fill de…” I, clar, et sents culpable, fotre, que uno es molt sensible.
- Un altra cosa que apareix en l’ultima etapa de desembre son els pares noels, santes claus o sant nicolasios que apareixen pels carrers, però eixe es un tema que tractaré al Fauna Urbana 3: edició de nadal.
Fi del primer capítol.
Diciembre 3rd, 2006
1/12/2003
És molt curiosa la forma de discutir i barallar-se de les noves generacions. Es algo que possiblement mai entenga.
Quan jo tenia quinze anys, el tio que volia barallar-se amb mi, l’unic que tenia que dir era: “Ven chaval, que te parto la boca”. Evidentment, la meva resposta era correr lo màxim fins ma casa.
Però ara, uf, tensió sexual, molta tensió sexual!
El dissabte se’m va ocurir anar a per el dvd de les dos torres amb la sana intenció de preparar-me com deu mana per al retorn del rei.
Craso error, el prestatge de les novetats mai està lliure els dissabtes. Res, torne a ma casa.
De sobte, uns crits abrumadors creuen el carrer. Vaig seguir el rastre del soroll per veure l’orige i allí encontre a dos xicons de no mes de 14 anys bramant com a nyus en cel. I lo de nyus es totalment cert a nivell visual, perque es una d’eixes situacions en que els maxos se posen front contra front i comencen a pegar voltes, com una dansa del amor però al contrari.
Be, el cas no es la pre-baralla, sino el vocabulari en si:
Subjecte A: Me vas a chupar la polla, chaval, me la vas a chupar!!
Subjecte B: Lo que voy a hacer es metertela por el culo a ver si te gusta, cabrón!
A: Gilipollas no puedes metermela, que la tienes derretia de tanto follar con tu perro.
B: La voy a tener derretia de las mamadas que me hace tu puta madre!!
Evidentment, ahi comença la baralla, i es que les mares son sagrades. A lo que vaig es que ara pareix com si més que baralla, lo que buscaren fos un revolcó mutu. “Que si tu me la chupas, que si yo te la meto”, no pot ser mes clar. Tindrá algo que veure el dit popular “los que se pelean se desean?”
Inclós les xiquetes tenen ara la costum de dir un frase antològica que segur que l’han après del “nuevo vale” o del “superpop”. En Elx vaig ser testimoni de d’aquesta rocambolesca situació: Un xiquet depravat li demanava favors sexuals a una xiqueta a l’eixida d’una discoteca. Ella, indignada, li crida: “Comeme el coño!!”… pero xica… si es el que vol!!!
En fi, están locos estos humanos.
Noviembre 20th, 2006
18/11/03
El Wiki existeix des de que tinc memòria.
El Wiki es un home major, baixet, ulls curiosos i somriure desdentat. Te un barret amb una ploma i una camisa a quadres.
El Wiki no parla, només mira i somriu, i quan va pel carrer xiula i crida amb veu aguda: “wiki, wiki!!”
Tots els divendres, dia de mercat, matina i carrega la seva borsa de plàstic amb tota mena de llaminadures, dolços i gusanitos.
El Wiki passetja i va repartint el contingut de la borsa entre les xiquetes i xiquets que troba pel camí, al crit de: “wiki, wiki!”
Quan algun “gamberro” li furta la borsa, li fa burla o el puteja, el Wiki no diu res.
Només apaga el somriure, apreta el pas i posa cara de no comprendre res.
El Wiki només crida: “wiki, wiki!”
Noviembre 16th, 2006
31/10/2003
Hui divendres es celebra a Crevillent la festa de La Boleta del Queixal, on els alumnes reconèixen la labor dels mestres donant-los regals i tal.
La cosa aquesta ve de fa uns quants anys. Cent més o menys. En aquella època, els educadors passaven més fam que… que un mestre d’escola, vaja. La gent, llavors, va convertir en costum el regalar-los menjar en aquest mes per a que pugueren sobreviure fins al segón trimestre, al menys.
Fins fa uns anys encara se regalaven coses. Recorde que en primer de parvuls, més de 10 xiquets li vam regalar al bo de don Matias el mateix paquet de kilo i mig de sals de bany. Evidentment, això va ser el començament del fi.
Després d’un parentesi, tornem a celebrar-ho, però com ara no podem regalar menjar sense el titol de manipulador d’aliments, es fan jocs i tallers per als nanos, els quals passen dels mestres com passa l’AVE cap a Lleida: estrepitosament!
Noviembre 15th, 2006
24/10/03
(Història real de fa un momentet)
Fa un hora que he arribat al poble, després de anar a veure a la parienta. Com demà al matí hi ha plaça, i tanquen mig poble, l’aparcament està un poc xungo i m’ha tocat deixar el cotxe uns quants carrers avall de ma casa. Després de tancar el carro i posar-me la jaqueta (ja comença el fred) he començat la marxa cap amunt.
Mentre pujava, anava sentint un eco. Un soroll paregut a la veu de la conciència, però en lloc de consells aquesta veueta deia algo així com “guarraaa…”. Jo m’he quedat un poc boig, però a l’hora que arribava, la veu s’escoltava molt més clara: “guarraaa, tia guarraa!!…”.
Osti, tu, quin mal rotllo.
Menys mal que només em quedava creuar la carretera i au.
‘Au!’ es lo que van pensar els meus collons quan se’n van pujar a la gola al sentir a uns quans metres de mi ‘GUARRAAA, TIA GUARRA!’
Jo, tot blanc, me gire i alli estava sentat en el banc: un home calb, d’uns 60 anys, amb un don simon a la vora i amb la mirada perduda en un poster-anunci d’alguna discoteca, amb una xica despampanant ensenyant pexuga.
En els 2 segons que m’he quedat flipat, l’home s’ha girat, m’ha mirat i ma senyalat. “Jodeeer”. L’he deixat senyalant-me i m’he ficat en el portal a tota pressa, he obert la porta i he enfilat cap a l’ascensor.
Just quan la porta es tancava, s’ha sentit un crit aterrador i desgarrat: ‘PUTA! SO PUTAAA!’
Era el crit de la desesperació, segur, vamos. M’han entrat ganes de demanar-li perdó en nom de la societat i tot. Però en lloc d’això he entrat en casa i he sopat. He pensat que era la primera vegada que em deien puta (so puta!) i he connectat l’ordinador.
Octubre 21st, 2006
21/10/03
Es lo que li va faltar per dir al “Teniente de Alcalde” en el seu discurs del 12 d’octubre (”Fiesta Nasioná”).
Si, de “La Gaseta de Crevillent” (diari objectiu) un altra vegada:
(…) ha sido complicado y difícil llegar a este momento en el que España ocupa un lugar destacado en el mundo, y la clave es el esfuerzo que, de manera conjunta, estàn realizando todos los españoles, cada uno desde su puesto… y todos con un sentimiento común, el de colaborar en un proyecto que signifique una mayor presencia de España en el mundo y, además, disipar las dudas que se plantean desde los [b]nacionalismos radicales[/b], que persiguen la desintegración de la unidad española, permitiéndonos que podamos sentirnos orgullosos de ser españoles (…) algunos todavia no han aprendido que la union es fortaleza y dividir es perder. Afortunadamente, la constitución española, preserva la indisoluble unidad de la Nación Española, patria común e indivisible de todos los españoles… etc
Ara us faig una petita enquesta:
Quin partit polític governa Crevillent?
Grans premis (o no) per als que encerten!
Octubre 20th, 2006
20/10/03
Però no un bastard qualsevol, sino el bastard d’Alfons XI. Si, el tal Leandro aquest, el que volia ser un borbó per collons fins que s’ho han concedit.
Ha eixit en la tele local que l’home es va passar per cal Nelo i va comprar una estoreta (com diuen que fa tots els anys)per a no refredar-se els peus, que ja sabem lo delicats que son els peus borbonians.
També han dit que vindrà l’any que ve a veure els Moros i Cristians, no se si d’espectador o a fer el pregó, però si fora per fer el pregó, preferiria al seu nebot.
Més que res per veure com pronuncia “crevillentinos”.
Hehehe…
Octubre 18th, 2006
20/10/2003
No ho sabreu si no sou de Crevillent, però tots els residents d’aquesta petita aldea som molt separatistes.
No del rotllo “un pais, una llengua”, no. Ací som separatistes fins al vòmit.
Crevillent deu ser una potència mundial, però mai arribarem a ser-ho mentre visquem sota el jou de… de qualsevol lloc que no siga aquest.
Així que la decisió ja està presa: ens separarem del mon.
Però clar, no podem separar-nos en condicions sense una identintat visual. Una senyal que ens puga unir i ens done força per escopir als extrangers.
Efectivament, el que necessitem es una bandera.
Increïblement, tots els partits polítics s’han posat d’acord. Per què? Perquè realment no existeix cap formació política. Soc actors que de tant en tant es barallen per a donar el pego de cara a la humanitat.
Ja s’han disposat 300 dones cosint a destall i 450 jubilats buscant llenya per la serra, i dins de res tots tindrem un signe que ens inflame d’orgull i de ferocitat.
Prepara’t mon, anem a sortir de casa!!
La rao d’aquest post es que fa tres anys, als polítics crevillentins els va entrar la locura per fer una bandera. Pareixia que no hi haveren mes problemes al mon que decidir el color i les xuminades que portaria.
Tres anys després, ningú se’n recorda de la puta bandera.
Octubre 17th, 2006
Posts anteriors
